Nit en vela? Jo dormiré!

Ara resulta que les nostres autoritats colonials intenten fer-nos creure que estimen la CULTURA i han programat per "vendre" la seua America's cup  una sèrie d'activitats per a aquesta nit (el programa en castellà, com no!), alhora que continuen amb el seu foll intent de cometre el genocidi de la nostra cultura , que no pas la seua, la cultura valenciana d'arrel catalana. A tall d'exemple, l'imminent tancament de la TV3 al País Valencià.

Jo romandré a casa aquesta llarga nit. No vull col·laborar amb aquests bàrbars, encara que organitzen espectacles amb els diners dels meus impostos. 

Preferisc llegir March

No.m pren així com al petit vailet

que va cercant senyor qui festa.l faça

tenint-lo cald en lo temps de la glaça

e fresc d'estiu com la calor se met…..

 

Jo són aquell qui en lo temps de tempesta.

quan les més gents festegen prop los focs,

e pusc haver ab ells los propis jocs,

vaig sobre neu, descalç, ab nua testa,

servint senyor qui jamés fon vassall ….

 

[@more@]

Desactiva els comentaris

Manuel Sanchis Guarner, in memoriam

guarner

Avui fa 25 anys que va faltar Manuel Sanchis Guarner, una gran persona, un gran valencià. Transcric els versos que VA Estellés li dedicà:

Assumiràs la veu d'un poble,
i serà la veu del teu poble,
i seràs, per a sempre, poble,
i patiràs, i esperaràs,
i aniràs sempre entre la pols,
et seguirà una polseguera.
I tindràs fam i tindràs set,
no podràs escriure els poemes
i callaràs tota la nit
mentre dormen les teues gents,
i tu sols estaràs despert,
i tu estaràs despert per tots.
No t'han parit per a dormir:
et pariren per a vetllar
en la llarga nit del teu poble.
Tu seràs la paraula viva,
la paraula viva i amarga.
Ja no existiran les paraules,
sinó l'home assumint la pena
del seu poble, i és un silenci.
Deixaràs de comptar les síl.labes,
de fer-te el nus de la corbata:
seràs un poble, caminant
entre una amarga polseguera,
vida amunt i nacions amunt,
una enaltida condició.
No tot serà, però, silenci.
Car diràs la paraula justa,
la diràs en el moment just.
No diràs la teua paraula
amb voluntat d'antologia,
car la diràs honestament,
iradament, sense pensar
en ninguna posteritat,
com no siga la del teu poble.
Potser et maten o potser
se'n riguen, potser et delaten;
tot això son banalitats.
Allò que val és la consciència
de no ser res sino s'és poble.
I tu, greument, has escollit.
Després del teu silenci estricte,
camines decididament.
 
 

Per saber més de Manuel Sanchis Guarner, visiteu el diari de l'escola o aquest escrit de Vicent Partal. Fins al dia 21 de Gener podeu visitat en l'edifici de La Nau de la universitat de València una exposició sobre la seua vida i obra.

guarner

[@more@]

Desactiva els comentaris

Projecte de llei de la memòria històrica


El govern espanyol ha enviat a les Corts de Madrid  un projecte de llei sobre la memòria històrica, és a dir, un reconeixement i una ampliació dels drets i l'establiment de mesures a favor de qui va patir persecució o violència durant la guerra civil i la dictatura. Ho fan ara, 70 anys després dels fets i més de 20 anys després de les seues majories absolutes allà pels anys 80. No espere gran cosa d'aquesta llei. de moment, això és el que tenim.(document .pdf)

[@more@]

Desactiva els comentaris

Escopiré sobre la teua tomba!

Ahir va morir -per fi- aquell assassí, genocida i traidor, Pinochet. Vaig sentir el seu nom per primera vegada fa ara 33 anys, després d'haver vist, aterrit i indignat, com  bombardejava el Palau de la Moneda i encetava una  ferotge repressió sobre el poble xilè.

No sé com ho explicava la televisió, aleshores dominada per la censura de la dictadura feixista que patíem. Jo tenia 14 anys i una escassa consciència política, però aquest fet em va fer entendre, de colp, el que havia estat REALMENT l'"alçament" del 18 de Juliol. No oblidaré mai la valentia d'un home, el president Allende, que, pistola en mà, defensava la democràcia amb la seua pròpia vida. Mai he tornat a veure un polític tan coherent i íntegre

Et carregares a Salvador Allende, després de trair-lo ignominiosament, assasinares a Victor Jara, al valencià Antoni Llidó i a milers d'inocents, però ja no ets res. Per a la història seràs un genocida i poca cosa més, com el teu "mestre"  Franco. Com va dir Allende en el seu discurs final: … tengo fe en Chile y su destino. Superarán otros hombres este momento gris y amargo en el que la traición pretende imponerse. Sigan ustedes sabiendo que, mucho más temprano que tarde, de nuevo se abrirán las grandes alamedas por donde pase el hombre libre, para construir una sociedad mejor.

Espere que els xilens puguen ja caminar, confiats, per aquestes grans alberedes i que es faça justícia, que les víctimes siguen recordades i honrades i que no hagen de passar 70 anys, com passa al meu país, on encara avui les víctimes reclamen justícia per les atrocitats de la dictadura franquista.

Si voleu saber més sobre el que va passar el 11 de setembre de 1973, podeu veure aquest vídeo

[@more@]

Desactiva els comentaris

Sàhara oblidat, silenciat

Avui he llegit un article colpidor del professor de la Universitat de València, Juli Peretó. El tema, allunyat del que ens té acostumats a llegir: el Sàhara, més concretament la República Àrabe Saharaui Democràtica, un poble sense estat, (gairebé) abandonat per la Comunitat internacional i per la seua ex-metròpoli. Potser nosaltres, ciutadans d'uns països de parla catalana (també sense estat propi), som un poc més receptius a aquesta tragèdia.No vull ver-vos perdre el temps. Gaudiu amb l'article que ve a continuació:

El desànim i el cansament s’estenen pels camps de refugiats saharians. La crisi humanitària s’eternitza i se sent l’impuls cap al conflicte armat. Als territoris ocupats s’agreuja el panorama: la monarquia alauita ignora els acords internacionals i viola sistemàticament els drets humans. I cosa que és encara pitjor, empeny cap a la mort dotzenes de saharians que tracten de fugir mar enllà. El darrer episodi tràgic s’ha produït fa uns pocs dies. 

[@more@]

Tot això, és rar de llegir-ho als diaris o de veure-ho a les televisions. Internet i els blocs ens subministren una informació més directa. Però, en tot cas, el llarg i penós conflicte del Sàhara Occidental continua essent el gran tema oblidat de l’opinió pública europea i, cosa més insuportable, dels ciutadans de l’estat espanyol. La frustració constant de l’aplicació dels acords internacionals, sobretot del respecte del dret d’autodeterminació del poble saharià i la celebració d’un referèndum, no és únicament responsabilitat dels governants del règim dictatorial marroquí. La complaença dels estats amb capacitat d’influència (espanyols, francesos o nord-americans, tant se val) només es pot explicar per l’enorme pes dels interessos econòmics en aquella zona estratègica: siga el riquíssim banc de pesca, les abundoses mines de fosfat o les possibilitats raonables de trobar-hi petroli. Si el xantatge energètic fa possible la permissivitat de la Unió Europea amb el règim criminal de Putin, no és estrany que, a la seua manera, Rabat també plante cara al món amb la seua política repugnant.

Alhora la tenalla política estreny el Polisario. És evident que Algèria no té gens d'interès en la reactivació del conflicte armat i sembla ben adaptada a la situació. Mentrestant, l’estat espanyol impedeix que els altres estats reconeguen la República Àrab Sahariana Democràtica o que alguns que ja la reconeixien hi renuncien per tal de debilitar-ne el suport internacional. És un escàndol més que cal afegir a la vergonyant història iniciada el 1975 amb l’humiliant abandó dels saharians. Un escàndol en sintonia amb la tradicional actitud farisaica i aduladora de la monarquia borbònica, del PSOE i dels seus màxims dirigents envers el rei del Marroc. Un escàndol que resta credibilitat al govern espanyol quan afirma que treballa per una solució acceptable per a tothom.

Els darrers informes sobre l’estat dels drets humans als territoris ocupats confirmen i superen les pitjors sospites. La persecució de l’independentisme és cruel i sanguinària, com vam saber per boca de l’heroïna de la intifada, Amainatou Haidar, quan va visitar València. Aquests darrers mesos han augmentat notablement les peticions d’asil polític a les Canàries i%2

Desactiva els comentaris

Primer missatge

Després de dubtar tant de temps sobre el tema del meu primer missatge per al bloc, he decidit encetar-lo amb una notícia relacionada amb el meu treball, professor de biologia en un institut de la nostra ciutat.
Fa uns dies reberen la notícia de la realització d’unes proves d’avaluació diagnòstica que havien de realitzar els nostres alumnes de 3r d’ESO per comprovar (sic) el nivell assolit en en curs anterior.

[@more@]

Això del “ordeno i mando” és molt habitual en les nostres autoritats educatives. Ells no tenen el costum de demanar l’opinió als professors o consensuar les mesures a prendre per millorar el sistema educatiu. Així que uns dies abans enviaren una carta on s’explicava de forma sucinta i incompleta el que calia fer.
Naturalment, això no té trellat. Ni professors ni alumnes havíem estat avisats d’antuvi. No sabem com serà l’estructura de la prova. No hi haurà cap representat de l”Institut Valencià d’Avaluació i Qualitat Educativa” per assegurar la imparcialitat de la prova, de manera que tot queda en la professionalitat dels professors del centre, responsables de l’organització, vigilància, correcció i custòdia dels exàmens.
No importava que els alumnes tingueren que realitzar altres exàmens o tingueren previstes activitats extraescolars reservades per a aquest dijous, com va ser el nostre cas. Tot s’havia de canviar uns pocs dies abans.
La gota d’aquesta aberració arriba dimarts per la vesprada quan em telefonaren de l’institut dient que demà estiguera present a primera hora ja que la Conselleria havia decidit canviar per al dimecres les proves d’avaluació. Sembla que el Sindicat d’Estudiants havia convocat una manifestació per al dijous i tenien por que els alumnes s’escaparen i no realitzaren la prova.
La prova es desenvolupà sense pena ni glòria. Els alumnes estaven poc motivats, sobretot després d’enterar-se que la nota de l’examen no comptaria en el seu expedient.
El professorat, conformat, deixaria de fer altres coses més importants (i en són tantes…) per a corregir (i omplir unes inacabables plantilles, a mà i a ordinador) les proves. Treball extra, no remunerat.
Les proves de Ciències Naturals no valen per a res. Els alumnes no hagueren d’escriure gaire, ja que es tractava de posar lletres i paraules aïllades. Com valorem la maduresa dels alumnes? I els continguts procedimentals i actitudinals relacionats amb l’assignatura?. Simplement es tractava de posar lletres i paraules en un lloc concret, a la babalà, de manera que la nota final no ens podrà donar una informació fideligna.
A més, algunes de les respostes proporcionades per Conselleria són errònies: en una badia predomina l’erosió (sic) i en un meandre la sedimentació (sic). En altres casos els enunciats són erronis: “zona del planeta habitada pels éssers vius i per tots els organismes (sic) que hi viuen”. Per rematar-ho, en el sobre on estaven els quaderns dels alumnes es podien observar 5 faltes d’ortografia (en la versió valenciana, naturalment) impròpies d’una entitat que s’autoproclama d’educació i ciència.
I el pitjor està per vindre. Què faran amb aquesta informació? Faran un classificació d’escoles, en funció del seu nivell?. Ja no saben com manipular per amagar el seu fracàs organitzatiu. Jo, personalment, no pense maquillar cap resultat- crec que els alumnes han d’aprendre moltes més coses que memoritzar uns noms-, però dubte que en altres centres, sobretot en els concertats, no tinguen la tentació de millorar (d’una manera o altra) els resultats de les proves.

Desactiva els comentaris

Enhorabona!

Si llegeixes aquest missatge és perquè el procés de registre s’ha realitzat correctament. Benvingut a Blocat. Esperem que sigui productiu

1 comentari